– L’entitat recorda que l’ús del català en institucions com el Parlament Europeu és només un dels avantatges que suposa l’oficialitat però que, en canvi, aquest sol fet no propiciarà que el català gaudeixi de tota la protecció legal que sí que suposaria que fos una llengua oficial de la UE
L’ONG del català ha reiterat que és de vital importància que el català sigui afegit al llistat de llengües oficials de la UE que s’estableix el Reglament 1/1958 i no només que se’n «promogui l’ús a les institucions», tal com ha promès el president espanyol de manera clarament ambigua.
L’entitat ha recordat que l’ús del català en institucions com el Parlament Europeu és només un dels avantatges que suposa l’oficialitat però que, en canvi, no fa que el català gaudeixi de tota la protecció legal que sí que suposaria que fos una llengua oficial de la UE.
El mes de febrer passat, Plataforma per la Llengua i més de 60 associacions del país (entre les quals, el Barça, el Col·legi de Metges de Barcelona i diverses Cambres de Comerç) van impulsar un manifest per reclamar l’oficialitat del català a Europa que va rebre més de 50.000 suports de particulars.
L’entitat també va adreçar una carta a Pedro Sánchez reclamant-li que, com a president fins al desembre del Consell de la UE -institució que regula quines son les llengües oficials- negociï i impulsi el reconeixement del català com a llengua oficial, pocs dies després que el mateix Consell respongués a Plataforma per la Llengua que mai no s’ha sol·licitat formalment el reconeixement del català com a llengua oficial, en contra del que havia afirmat en seu parlamentària el ministre Albares.
Plataforma per la Llengua recorda que l’acord de la Mesa de Diàleg de poder utilitzar el català al Parlament Europeu és una concessió que el Consell de la UE ja va acceptar formalment l’any 2005 però que simplement no s’ha arribat a desplegar mai, i demana al president espanyol que aprofiti la presidència europea per aconseguir l’avenç significatiu que suposaria que el català esdevingués oficial en un pla d’igualtat amb altres llengües amb menys parlants que ja gaudeixen d’aquesta condició.
