El Ayuntamiento de Barcelona y la cooperativa “Sostre Cívic” han dado hoy el pistoletazo de salida al inicio de obras de un proyecto de vivienda cooperativa en cesión de uso en la calle Princesa 49, en el corazón de “Ciutat Vella”, que acogerá 5 nuevos pisos en este régimen de tenencia que impulsa el Gobierno municipal para fomentar la propiedad colectiva, una opción muy extendida al norte de Europa y que ahora se instala en Cataluña.
Se trata del segundo ejemplo de cohousing que toma forma en Barcelona en poco tiempo después del inicio de las obras del edificio de la cooperativa La Borde, a Can Batlló. El Ayuntamiento de Barcelona apuesta por este modelo de acceso a la vivienda y ha sacado a concurso siete solares con el potencial de construir 133 viviendas cooperativas en los próximos años.
El equipo de Gobierno impulsa, con ejemplos como este, nuevas formas de acceso y de relación con la vivienda de protección oficial que no son ni el alquiler ni la propiedad, fórmulas que evitan la especulación, garantizan la estabilidad en el tiempo de los usuarios y fomentan la gestión comunitaria de los inmuebles
El Comisionado de Economía Cooperativa, Social y Solidaria y Consumo, Jordi Vía, ha participado al inicio de este proyecto de la calle Princesa 49. Se trata de un inmueble vacío y en desuso que la cooperativa Techo Cívico gestionará gracias a un acuerdo con el Ayuntamiento de Barcelona, que es el propietario del edificio y lo cede para esta finalidad.
La implantación de modelos alternativos de acceso y tenencia de vivienda, que ya funcionan con éxito en otras ciudades del mundo, tiene como finalidad progresar en la concepción de la vivienda como un derecho social. El cohousing ha demostrado ser una alternativa mucho exitosa tanto para acceder a una vivienda a precio inferior al del mercado, como para garantizar la implicación de los usuarios en la gestión y el mantenimiento de las viviendas en ciudades norteñas de Europa como Viena, Copenhague y Berlín.
La idea fundamental de este modelo es que la propiedad de los inmuebles corresponde a una cooperativa así que nunca se puede especular con ellos. En estas comunidades de vecinos no existen propietarios, sino socios que viven con un régimen parecido al alquiler indefinido pero con un precio mucho más asequible y una gestión de los espacios comunes mucho más colaborativa.
Para hacer frente a la situación de emergencia de la vivienda, el Ayuntamiento de Barcelona trabaja no solamente al atender las personas con ayudas y servicios específicos, sino también incrementando el parque público de viviendas. Así, en este sentido el consistorio apuesta por una alternativa al modelo actual: la cooperativa de vivienda en cesión de uso o cohousing.
Los objetivos que se quieren lograr con el apoyo a este modelo son:
– Garantizar el acceso a una vivienda digna y asequible.
– Mantener la titularidad pública del suelo, que se ofrece en derecho de superficie.
– Impedir la especulación con la vivienda.
– Garantizar la estabilidad en el tiempo de los usuarios.
– Fomentar la gestión comunitaria de los inmuebles.
El modelo consiste en la cesión, por parte del Ayuntamiento o de un propietario privado, de una finca o un solar en desuso en que la cooperativa pueda construir. Los socios depositan una entrada y pagan mensualmente una cuota por el uso de su vivienda. Pueden disponer de la vivienda de por vida, aunque no serán nunca los propietarios: la propiedad pertenece a la cooperativa.
Los proyectos tienen que prever criterios ambientales estrictos, una cantidad significativa de espacios que promuevan la vida en comunidad, el uso compartido de infraestructuras básicas y la corresponsabilidad de los usuarios en la gestión.
CAT
L’Ajuntament de Barcelona i la cooperativa Sostre Cívic han donat avui el tret de sortida a l’inici d’obres d’un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al carrer Princesa 49, al cor de Ciutat Vella, que acollirà 5 nous pisos en aquest règim de tinença que impulsa el Govern municipal per fomentar la propietat col·lectiva, una opció molt estesa al nord d’Europa i que ara s’instal·la a Catalunya. Es tracta del segon exemple de cohabitatge que pren forma a Barcelona en poc temps després de l’inici de les obres de l’edifici de la cooperativa La Borda, a Can Batlló.
L’Ajuntament de Barcelona aposta per aquest model d’accés a l’habitatge i ja va treure a concurs set solars amb el potencial de construir 133 habitatges cooperatius en els propers anys. L’equip de Govern impulsa, amb exemples com aquest, noves formes d’accés i de relació amb l’habitatge protegit que no són ni el lloguer ni la propietat, fórmules que eviten l’especulació, garanteixen l’estabilitat en el temps dels usuaris i fomenten la gestió comunitària dels immobles
El Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum, Jordi Via, ha participat a l’inici d’aquets projecte del carrer Princesa 49. Es tracta d’un immoble buit i en desús que la cooperativa Sostre Cívic gestionarà gràcies a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona, que és el propietari de l’edifici i el cedeix per aquesta finalitat.
Es tracta del segon exemple de cohabitatge que pren forma a Barcelona en poc temps. El primer cas ha estat l’inici de les obres de l’edifici de la cooperativa La Borda, a Can Batlló, a Sants-Montjuïc, a mitjans de febrer, que ha obert el camí.
Per seguir impulsant aquest model, l’Ajuntament de Barcelona ja va treure a concurs públic l’adjudicació de set solars situats en diferents districtes de la ciutat per a la construcció d’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús, o cohabitatge. Es tracta de solars situats als districtes de Sants-Montjuïc, Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Martí i Sarrià-Sant Gervasi, en els quals el potencial total d’edificació suma 133 habitatges.
La implantació de models alternatius d’accés i tinença d’habitatge que ja funcionen amb èxit en altres ciutats del món té com a finalitat progressar en la concepció de l’habitatge com un dret social. El Govern municipal es planteja l’objectiu de licitar al llarg dels propers anys almenys més de 400 habitatges cooperatius a la ciutat.
El cohabitatge ha demostrat ser una alternativa molt exitosa tant per accedir a un habitatge a preu inferior al del mercat, com per a garantir la implicació dels usuaris en la gestió i el manteniment dels habitatges a ciutats del nord d’Europa com Viena, Copenhaguen i Berlín.
La idea fonamental d’aquest model és que la propietat dels immobles correspon a una cooperativa així que mai no es pot especular amb ells. En aquestes comunitats de veïns no existeixen propietaris, sinó socis que viuen amb un règim semblant al lloguer indefinit però amb un preu molt més assequible i una gestió dels espais comuns molt més col·laborativa.
El cohabitatge: una alternativa al model d’habitatge actual
Per fer front a la situació d’emergència de l’habitatge, l’Ajuntament de Barcelona treballa no solament en atendre les persones amb ajuts i serveis específics, sinó també incrementant el parc públic d’habitatges. Així, en aquests sentit el consistori aposta per una alternativa al model actual: la cooperativa d’habitatge en cessió d’ús o cohabitatge.
El cohabitatge és una modalitat d’accés a l’habitatge que permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne els propietaris o els arrendadors, per un termini de temps ampli -de 50 a 100 anys- i a un preu inferior al del mercat.
Els objectius que es volen assolir amb el suport a aquest model són:
– Garantir l’accés a un habitatge digne i assequible.
– Mantenir la titularitat pública del sòl, que s’ofereix en dret de superfície.
– Impedir l’especulació amb l’habitatge.
– Garantir l’estabilitat en el temps dels usuaris.
– Fomentar la gestió comunitària dels immobles.
El model consisteix en la cessió, per part de l’Ajuntament o d’un propietari privat, d’una finca o un solar en desús en què la cooperativa pugui construir. Els socis dipositen una entrada i paguen mensualment una quota per l’ús del seu habitatge. Poden disposar de l’habitatge de per vida, encara que no en seran mai els propietaris: la propietat pertany a la cooperativa.
Els projectes han de preveure criteris ambientals estrictes, una quantitat significativa d’espais que promoguin la vida en comunitat, l’ús compartit d’infraestructures bàsiques i la coresponsabilitat dels usuaris en la gestió.
Servei de premsa de l’Ajuntament de Barcelona
http://www.barcelona.cat/premsa
